El Càncer

El càncer és un conjunt de malalties que es caracteritzen pel creixement i disseminació anòmala de cèl.lules com a conseqüència de l'acumulació de l'ADN de múltiples lesions genètiques, siguin aquestes per herència o adquirides en els gens que prenen part en els processos de proliferació, diferenciació i mort cel.lular. Sota el nom de càncer podem diferenciar més de cent malalties amb distinta etiologia, pronòstic i tractament, però amb el tret comú del seu creixement no controlat per mecanismes biològics humans.

El càncer és un dels principals problemes de salut en els països desenvolupats. A Catalunya, pel període 1998-2002, el promig anual de nous casos de càncer diagnosticats va ser de 29.062. La incidència de càncer va mostrar una tendència creixent tant en homes com en dones. Aquest increment és degut al creixement i envelliment de la població, com també per la major exposició a factors de risc i, en alguna tipologia tumoral, pel creixement de la capacitat de diagnòstic. La probabilitat de presentar un càncer abans dels 75 anys d’edat va augmentar aproximadament de 1 de cada 4 a 1 de cada 3 homes, i de 1 cada 6 a 1 cada 4 dones.

El càncer és la causa de mort més freqüent en els homes en els darrers anys, per davant de les malalties cardiovasculars, que encara són la causa de mort més freqüent en les dones, si bé, és important remarcar que en els últims anys, s’observa una tendència cap a la disminució. La taxa de supervivència observada als 5 anys (estimada a partir dels diagnosticats als anys 1995-1999) va ser del 38% en homes i del 51% en dones. La taxa de supervivència relativa a 5 anys va ser de 46% i 56.4% en homes i dones, respectivament.

Incidència

Dels 29.062 nous casos diagnosticats, 16.984 van ser homes i 12.078 dones. Els tumors més freqüents en homes són: el de pròstata (18.0% respecte el total de càncers), seguit del càncer de pulmó (16.1%), i del colorectal (13.9%). El càncer de mama (28.1%) seguit a una certa distància pel càncer colorectal (15.2%) són el tumors més freqüents en les dones. Molt menys freqüents són els tumors de bufeta urinària (11,9%) i d’estómac (4.0%) en homes i els de cos d’úter (6.1%) i d’estómac (3.8%) en les dones. Cal esmentar que si considerem el càncer total en ambdós sexes, el càncer colorectal ocupa la primera posició (quadre).

HOMES CASOS  % DONES CASOS  % Pròstata 3.268 18,0 Mama 3.366 28,1 Pulmó 2.839 16,1 Colorectal 1.845 15,2 Colorectal 2.500 13,9 Cos d'uter 730 6,1 Bufeta urinària 2.127 11,9 Limfoma no Hodgkin 495 4,1 Cavitat oral i faringe 789 4,7 Estòmac 469 4,1 Estòmac 715 4,0 Ovari 453 3,7 Limfoma no Hodgkin 583 3,3 Bufeta urinària 408 3,3 Laringe 530 3,0 Melanoma cutani 360 2,9 Fetge 481 2,7 Pàncrees 344 2,8 Ronyó 355 2,0 Coll uterí 328 2,7

Quadre. Casos incidents anuals de càncer i freqüència relativa per als 10 tumors més freqüents segons el sexe. Catalunya, 1998-2002. Font: Impacte del Càncer a Catalunya- Vol 131- Medicina Clínica

El conjunt de tumors relacionats amb el tabac (cavitat oral i faringe, laringe, pàncreas, pulmó, bufeta urinària i ronyó) representen el 39.7% del total de tumors en homes mentre que en les dones només l'11.4% com a conseqüència de la difusió més recent de l’hàbit tabàquic en aquest sexe.

Els tumors hematològics (leucèmies, linfomes i mieloma) amb uns 1.224 casos anuals en homes i un 1.011 en dones representen conjuntament un 7.7% del total de la incidència per càncer.

Quasi tots els tipus de càncer van mostrar una tendència creixent durant el període 1985-2002, a excepció del càncer d’estómac, el de laringe, el mieloma múltiple i la leucèmia en homes, i el càncer d’estómac, el de laringe i el de coll d’úter en dones, que van presentar descensos no significatius de les taxes d’incidència. Entre les tipologies tumorals més freqüents, en homes, el càncer de pròstata va mostrar un increments anuals del 8.74%, el càncer de pulmó del 1.67% i el càncer colorectal del 3.47%. En les dones, el càncer de mama va tenir un increment anual en les taxes d’incidència del 2.45%, i el càncer colorectal del 1.67%.

Mortalitat per càncer

La mortalitat per càncer a Catalunya en les darreres 2 dècades ha mostrat un tendència general decreixent, tot i que en algunes localitzacions ha augmentat, fonamentalment des de mitjans dels noranta.

Les localitzacions tumorals que han contribuït principalment a aquesta reducció han estat, en homes, laringe (2.45% respecte el total de defuncions per càncer), pulmó (27.77%), pròstata (9.04%); en dones, mama (17.86%); i estómac (5.4% i 5.81) en ambdós sexes. Destaca l’augment de mortalitat per càncer de colon y recte en homes (11.99%), tot i que sembla iniciar-se una certa estabilització en l’última dècada, i de pulmó (6.4%) en dones. En el homes la reducció de la mortalitat es pot atribuir, en bona part, a la disminució del tabaquisme. En les dones les millores en el diagnòstic i els tractaments han tingut, possiblement, un paper important en aquestes tendències.

Comparada amb altres regions, Catalunya es troba en una situació més favorable en el cas de les dones que en el dels homes, tot i que l’evolució en els darrers anys ha estat semblant a la dels països que es troben en situació més avantatjosa.

Supervivència al càncer

La supervivència al càncer depèn del tipus de tumor, de l’extensió de la malaltia en el moment del diagnòstic, i de les característiques individuals dels pacients.

Els principals factors que expliquen l’augment de la supervivència són les millores en la detecció precoç del càncer, fet que permet la detecció en les etapes més prematures i, per tant, una major opció de tractament i curació, i els avenços en els diferents tractaments del càncer.

La taxa de supervivència observada als 5 anys (estimada a partir dels diagnosticats als anys 1995-1999) va ser del 38% en els homes i del 51% en les dones. La taxa de supervivència relativa a 5 anys va ser del 46% i 56.4% en homes i dones, respectivament.

En el homes, la supervivència relativa a 5 anys per al conjunt de tipologies tumorals va augmentar de manera estadísticament significativa en 12 punts. El càncer de pròstata ha tingut una important influència en el increment de les taxes de supervivència globals en els homes, ja que les seves taxes de supervivència van augmentar 37 punts mentre va passar de ser el quart càncer més freqüent a ser-ne el primer.

En el cas de les dones, el increment de la supervivència global (8 punts) va ser lleugerament inferior al dels homes. En aquest cas, el càncer més repercutit en aquest augment és el de mama en la dona.

Entre el quinquenni 1985-1989 i el quinquenni 1995-1999, no només ha augmentat la supervivència (12 punts en homes i 8 en dones), sinó que també s’ha eliminat la diferència de supervivències entre Europa i Tarragona.

A Catalunya, la supervivència ha augmentat en els 15 anys de l’estudi i manté uns valors similars a la mitjana europea en línia amb els països europeus avançats.

Càncer infantil

El càncer infantil és una malaltia poc freqüent. Tot i així, és la primera causa de mort després del primer any de vida i fins als 14 anys, i la segona entre els 15 i els 24, després dels accidents.

El càncer més freqüent en edats infantils és la leucèmia, que representa el 25% de tots els nous càncers diagnosticats, seguit pels tumors del Sistema Nerviós Central (SNC) amb un 20%, i els limfomes amb un 14%. La incidència durant els últims anys, per a aquests tumors, s’ha mantingut estable tant per nois com per noies.

Cal destacar que l’estabilitat de la incidència juntament amb la disminució de la mortalitat en les darreres dècades indica que s'ha produït un clar augment en la supervivència en els tumors infantils.

Actualment, a Espanya la supervivència ha arribat al 77% als 5 anys en els darrers anys, similar a la mitjana europea. Cal destacar que les tendències en la incidència i la mortalitat per càncer observades a Catalunya són similars a les enregistrades a Espanya i altres països europeus.

Font: Pla Director d´Oncologia (PDO)