“La plenitud de la persona no rau en acumular sinó en donar temps a l’altre”
Francesc Torralba és doctor en filosofia, doctor en teologia i actualment dirigeix la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull. Va participar en la sisena Trobada de Voluntariat Oncològic per parlar-nos de l’escolta, una eina fonamental per un voluntari oncològic, i sobre la qual n’és un expert.
-
En el seu llibre, “L’art d’escoltar”, afirma que aprendre aquest art, el d’escoltar, és com aprendre l’art d’estimar. Escoltar és un acte d’amor? Escoltar és un acte benvolença. L'amor és un mot massa intoxicat. Crec que és escoltar un mode de reconèixer la dignitat de l'altre i en aquest sentit és fer-li un bé. Escoltar-lo, encara no vol dir comprendre'l i, menys encara, coincidir amb ell, però l'escolta és la condició de possibilitat de tota comprensió. Escoltar fa bé tant a qui escolta com a qui és escoltat. En aquest sentit és un acte benvolent.
-
Què requereix saber escoltar? El primer i fonamental requisit per practicar l’art de l’escolta és la virtut de la humilitat. Només ens disposem a escoltar l’altre si reconeixem que no ho sabem tot i que l’altre pot aportar idees, experiències i coneixements que senzillament ignorem. La vertadera dificultat en l’escolta és la vanitat, l’autosuficiència, arribar-se a creure que ja se sap tot i que no es pot aprendre de l’altre. Requereix, a més a més, temps de qualitat, espai de qualitat, superació de prejudicis i buidament. Només si el receptacle es buida dels seus propis pensaments, pot acollir la paraula de l’altre.
-
Quins són els principals fruits de l’escolta, tant per qui la practica com per qui la rep?L’escolta és alliberadora, en primer lloc, per l’emissor. Quan una persona se sent escoltada i pot alliberar els seus pensaments, les seves idees, les seves angoixes i neguits, ja experimenta, de per si, un alliberament. A més a més, puja la seva autoestima, perquè se sent reconegut per algú, per algú que li dóna temps, que li presta generosament un bé tan valuós com el temps. El receptor, en practicar l’art de l’escolta, creix en perspectiva, en cosmopolitisme, surt del seu petit món i assumeix, gradualment, l’experiència que l’altre li ha narrat. Això li pot ser summament orientador en la seva vida personal, afectiva i laboral.
-
És necessària una certa complicitat, l’empatia amb l’altre?L’escolta requereix necessàriament una aliança empàtica, una certa complicitat, no tan sols un sistema de signes comú, sinó un canal, un conducte invisible. Hi ha persones que ens predisposen més a l’escolta que altres, però no per allò que diuen, sinó per la seva presència, pel seu llenguatge paraverbal. L’escolta, per ser real i efectiva, es fonamenta en l’empatia. Quan això es dóna, escoltar ja no és sentir, sinó atenció viva i intencional a la paraula de l’altre.
-
Faria alguna recomanació als nostres voluntaris?Els voluntaris són una expressió de la riquesa ètica d’una comunitat. La riquesa ètica consisteix en donar gratuïtament, en oferir a l’altre allò que necessita de manera generosa. El voluntari oncològic ofereix escolta i això allibera el malalt dels seus pensaments i angoixes. Només puc recomanar als voluntaris d’aquest sector que expliquin allò que fan arreu, que facin arribar les seves experiències als màxims òrgans de difusió, perquè tothom entengui que la plenitud de la persona no rau en acumular, sinó en donar, en donar temps a l’altre.