Prevenir el càncer és possible i necessari.
El càncer es pot prevenir en més d’un 50% dels casos si eviten determinats factors de risc coneguts associats al seu desenvolupament.
Aquests factors són: el tabac, l’obesitat, la manca d’exercici físic, la dieta, el consum excessiu d’alcohol, l’exposició solar, els carcinògens ocupacionals, i l’hepatitis B.
D’altra banda, hi ha unes mesures de detecció precoç dirigides a detectar precoçment el càncer, abans que doni símptomes clínics, a fi de millorar el seu pronòstic.

Entre aquestes mesures es troben la mamografia per al càncer de mama, la citologia de Papanicolau per al càncer de coll d’úter, i més recentment la sang oculta en femta per al càncer colorectal que en el nostre país cal demostrar la seva viabilitat i acceptabilitat per part de la població.
Altres factors de risc són els genètics, i alguns virus, si bé el seu coneixement i les seves possibles aplicacions preventives encara són molt limitades.
L’evidencia establerta i consensuada sobre el factors de risc efectivament prevenibles ha quedat recollida en el Codi Europeu contra el Càncer.

Cliqueu per veure-ho
Poden evitar-se alguns tipus de càncer i pot millorar-se, en general, l'estat de salut mitjançant l'adopció d'un estil de vida més saludable:
- No fumeu. Si sou fumador, deixeu de fumar al més aviat possible. Si fumeu, no ho feu en presència de persones no fumadores, especialment de nens i nenes.
- Limiteu el consum d'alcohol. Si beveu alcohol, sigui cervesa, vi o licors, limiteu-ne el seu consum diari. Es recomana no beure'n més de dues consumicions els homes i una les dones.
- Mengeu fruites, verdures i cereals. Això és el més adequat per a la prevenció de tumors. Limiteu el consum d'aliments rics en greixos d'origen animal.
- Eviteu l'obesitat. L'exercici físic regular i una alimentació baixa en calories eviten l'excés de pes. Sempre hi sou a temps per començar.
- Feu exercici. La pràctica d'exercici físic d'intensitat moderada i de manera regular, com ara caminar diàriament durant mitja hora, té un efecte beneficiós.
- Compte amb el sol. Eviteu les exposicions perllongades al sol i les cremades solars, especialment en els infants. Extremeu les mesures de protecció si teniu tendència a cremar-vos amb el sol.
- Eviteu les substàncies cancerígenes. Seguiu estrictament les normes destinades a evitar qualsevol tipus d'exposició a substàncies cancerígenes. Compliu les mesures de seguretat d'aquestes substàncies.
- Vacuneu-vos contra l'hepatitis B. Es recomana la vacunació contra el virus de la infecció de l'hepatitis B.
- Detecció precoç del càncer de coll d'úter a les dones a partir dels 25 anys d'edat.
- Es recomana que les dones a partir dels 50 anys d'edat participin en els programes de detecció precoç de càncer de mama amb mamografia.
- Es recomana la detecció precoç de càncer colorectal en els homes i les dones a partir dels 50 anys.
SÍMPTOMES D'ALERTA. CONSULTEU EL VOSTRE METGE:
Si noteu algun bony, una ferida que no cicatritza (fins i tot a la boca), una piga que canvia de forma, mida o color, o qualsevol pèrdua anormal de sang.
En casos de problemes persistents, com tos o ronquera permanents, alteracions intestinals o urinàries, o pèrdua anormal de pes.
Prevenció PrimàriaLa prevenció primària té com a finalitat disminuir el nombre de casos de càncer evitant els factors de risc associats al seu desenvolupament. Els principals factors de risc de càncer coneguts que es poden prevenir de manera efectiva són:
TabacEl tabac és la principal causa evitable de malaltia i de mort prematura i la que millor es pot prevenir. El tabac és el responsable del 30% de la mortalitat per càncer. Existeix un grau d’evidència considerable en què l’abandonament de l’hàbit tabàquic comporta una reducció del risc de desenvolupar càncer. Aquesta reducció es progressiva des del moment en què l’individu deixa de fumar.
El consum de tabac és un factor de risc per a la majoria dels casos de càncer de pulmó, i per altres càncers, com el de cavitat oral, laringe, faringe, esòfag, pàncreas, bufeta urinària i ronyó. S’han establert associacions menys consistents amb el càncer de coll d’úter, càncer hepàtic, càncer de còlon, i algunes leucèmies. D’altra banda, el consum de tabac és un factor de risc per a nombroses malalties cròniques, tal com les cardiovasculars i les respiratòries cròniques.
El risc de desenvolupar càncer de pulmó està relacionat amb la durada de l’hàbit tabàquic al llarg de la vida, l’edat d’inici del consum, la quantitat de cigarretes consumides i el tipus de tabac consumit. El risc de desenvolupar un càncer de pulmó és 10 vegades més alt en els fumadors respecte als no fumadors, amb una forta relació dosi-resposta: per a fumadors d’un paquet o més al dia, el risc és de 10 a 20 vegades major que el risc per a no fumadors i 2 o 3 vegades superior al risc del fumadors moderats. El risc de patir un càncer en altres localitzacions associades oscil.la entre 3 i 10 vegades superior al risc d’un no fumador. La relació dosi-resposta en el càncer de pulmó no presenta dintell mínim per sota del qual no hi ha risc, fins i tot exposicions moderades al fum del tabac incrementen el risc. Deixar de fumar redueix el risc amb independència de l’edat en què s’atura l’exposició, per tant, mai és massa tard per deixar-ho.. El risc de desenvolupar càncer és més elevat quan el consum de tabac s’inicia en l’adolescència.
D’altra banda, les persones que no fumen però estan exposades regularment al fum del tabac també poden tenir un cert augment de risc de patir càncer de pulmó.
Obesitat i Exercici FísicLa realització d’exercici físic s’associa a una disminució del risc d’alguns tipus de càncer fonamentalment el càncer de còlon. La pràctica d’exercici físic d’intensitat moderada, com caminar a pas viu, diàriament durant mitja hora ja es considera que té un efecte beneficiós. L’equilibri entre la ingesta calòrica i l’exercici físic és important per evitar l’excés de pes.
DietaLa dieta és un dels principals factors relacionats amb diferents malalties. Es considera que la dieta està implicada en el desenvolupament de diferents tipus de càncer: còlon, mama, pulmó, estómac, pròstata, esòfag i pàncreas, així com de malalties, com les cardiovasculars o la diabetis.
Les recomanacions entorn a la dieta se centren bàsicament en: l’efecte protector dels vegetals i la fruita fresca, i el risc associat al consum elevat de carn vermella i greix animal. Cal aclarir que aquestes mesures preventives no són específiques per al càncer sinó que s’adrecen a prevenir diferents malalties cròniques.
El consum elevat de carn, especialment carn vermella i carn en conserva, s’associa amb el càncer de colon, mama, pròstata i pàncreas, mentre que les dietes riques en greix animal contribueixen a l’aparició d’obesitat. El consum de fruites, vegetals i hortalisses pot tenir un efecte protector per als tumors més freqüents, especialment per al càncer d’estómac i per al càncer de còlon i recte. No s’ha demostrat efectes protectors dels suplements vitamínics en la dieta, per tant el que cal fer és menjar fruites, verdures, hortalisses i llegums que ja porten vitamines en quantitats suficients.
L’estil de dieta mediterrània, rica en una gran varietat de fruites i verdures, i un consum habitual d’oli d’oliva, es considera adequada per a la prevenció de diferents tipus de tumors.
AlcoholEl consum excessiu d’alcohol s’ha relacionat amb diferents tipus de càncer. L’alcohol incrementa el risc de càncer de cavitat oral, laringe, esòfag, estómac, fetge i mama. No hi ha evidències clares que l’efecte sigui dependent del tipus de beguda. El consum d’alcohol i tabac potencia el risc de càncer de cavitat oral, laringe i esòfag.
La quantitat d’alcohol que suposa un cert grau de risc se situa a partir de 14 mesures de beguda amb alcohol setmanals en els homes i 7 en les dones. Una mesura d’alcohol equival aproximadament a una cervesa petita (250 cc), 1 got de vi (100 cc), o una copa de beguda amb graduació més alta (40 cc), això vol dir que, un consum moderat d’alcohol és igual o inferior a 2-1 mesures d’alcohol al dia segons el sexe.
Exposició solarMés d’un 80% dels casos de càncer de pell es podrien prevenir evitant una exposició excessiva al sol i les cremades cutànies que pugui causar, sobretot durant la infantesa i l’adolescència.
L‘exposició excessiva al sol ha estat establerta com un factor de risc evident del càncer de pell, tant del melanoma com del no melanoma. El càncer de pell no melanoma està associat a l’exposició solar acumulada al llarg de la vida i apareix en els llocs del cos més exposats a la llum solar. En canvi, el risc de melanoma és major quan hi ha un patró d’exposició solar intermitent però intensa amb episodis de cremades solars com és típic de les vacances. Les conseqüències d’aquest patró d’exposició són especialment importants en nens i adolescents que tenen un major risc de cremades.
Les persones amb pell molt blanca que tenen dificultat per bronzejar-se i facilitat per cremar-se desprès de prendre el sol han d’extremar les mesures de protecció solar, ja que són més sensibles a les radiacions ultraviolades i presenten una major predisposició a desenvolupar càncer de pell. L’exposició solar sense una protecció adequada té com a resultats immediats cremades, envelliment prematur de la pell i aparició d’arrugues.
La major part dels casos de càncer de pell es presenten en edats avançades, sobretot en persones que han patit episodis de cremades solars i amb exposicions solars intenses al llarg de la seva vida. Actualment, s’observa un augment en el nombre de casos de càncer de pell especialment entre les dones.
L’exposició solar per si mateixa no és perjudicial, sinó que cal prendre el sol amb cura per rebre els beneficis evitant el riscs derivats d’una exposició excessiva. L’exposició solar s’ha de limitar reduint el temps d’exposició als raigs ultraviolats durant les hores de màxima intensitat solar entre les dotze del migdia i les quatre de la tarda, i adoptant les mesures de protecció com són la utilització de fotoprotectors i roba de cotó. Els nens han d’anar amb barrets i samarretes per protegir-se del sol i, encara més, si estan a prop de l’aigua o a la sorra de la platja. És aconsellable utilitzar productes fotoprotectors amb factors de protecció solar adequats al tipus de pell contra la de les radiacions ultraviolades A i B. L’aplicació d’aquests productes fotoprotectors no vol dir que es pot estar més hores al sol, és a dir, no ha de ser considerada com una forma segura de perllongar l’exposició solar.
Les làmpades solars i els llits bronzejadors emeten radiacions ultraviolades A i B capaces de produir lesions a la pell. El bronzejat que s’adquireix a partir d’aquestes fonts artificials no ofereix un efecte protector del sol.
Exposició a substàncies carcinògenes en el medi laboralEl compliment de les normes adreçades a evitar l’exposició a substàncies considerades canceroses, així com el compliment de la legislació i recomanacions existents sobre la protecció davant d’exposició a substàncies de risc de càncer, pot permetre reduir l’efecte sobre la salut. Per tant, cal garantir les mesures protectores establertes per la normativa laboral i acordada en els comitès de salut laboral de les empreses.
Aquest conjunt de mesures permet reduir el risc de desenvolupar càncer i d’altres malalties cròniques. Per tant, seguir aquestes recomanacions poden servir per lluitar contra el càncer.