Inici
Qui som
Què fem>
Serveis a pacients i familiars
El càncer
Tipus de càncer
Prevenció
Publicacions
Notícies
Col.labora
Entitats federades
Enllaços d'interés
Prevenció
Detecció Precoç
Prevenció Secundària o Detecció Precoç del Càncer

La detecció precoç del càncer permet detectar la malaltia en les fases inicials i en general, millorar el seu pronòstic. El cribatge s’ha demostrat beneficiós en la reducció de la mortalitat del càncer de mama i del càncer de coll d’úter, i recentment, en el càncer colorectal. A Catalunya s’està duent a terme un Programa pilot de detecció precoç de càncer colorectal per valorar la implantació d’un programa de cribatge.

El cribatge de càncer de mama

El càncer de mama és el càncer més freqüent en les dones de Catalunya. S’estima que es diagnostiquen 3.984 nous casos d’aquest càncer anualment i representa entre el 29,6 % de tots els tumors en les dones.

Tenint en compte els coneixements actuals sobre les causes d’aquest tumor, es considera que no hi ha estratègies de prevenció primària del càncer de mama que s'hagin demostrat efectives i siguin factibles ja que els factors de risc més importants (edat, antecedents familiars, edat de la menarquia, edat del primer embaràs, l’obesitat postmenopaùsica, etc.) no són modificables o de difícil modificació per motius de tipus preventiu.

La detecció precoç mitjançant mamografia, en canvi, és una estratègia efectiva per reduir la mortalitat per càncer de mama, de manera clara per a les dones de 50-69 anys mentre que és limitada per al cribratge de les dones de 40-49 anys d’edat, i ha estat la base per a la implantació de programes organitzats de cribatge en molts països.

En relació a l’autoexploració mamària, l’evidencia disponible indica que no aporta benefici en la reducció de la mortalitat. En l’actualitat es recomana la mamografia en dones de 50 a 69 anys d’edat cada 2 anys. En les dones més joves s’aconsella que consultin el seu metge sobre els beneficis i limitacions de la mamografia.

El cribratge de càncer de coll d’úter

A Catalunya el càncer de coll d’úter és un càncer poc freqüent. S’estima que es diagnostiquen 400 casos anuals que representen el 3% de tots els tumors en les dones.

El Virus del Papil.loma Humà (VPH) ha estat establert com la causa principal del càncer de coll d’úter (IARC Monograph, 2006). Això vol dir que tots els càncers de coll d’úter presenten una infecció prèvia pel VPH.

El VPH es transmet per via sexual i representa una de les infeccions de transmissió sexual més comunes. El risc d’infecció en la dona està clarament relacionat amb el seu comportament sexual: d’edat del primer coit, el nombre de companys sexuals i les relacions sexuals amb homes que han tingut o tenen múltiples parelles sexuals. La seva prevalença és molt elevada en homes i dones joves sexualment actius (més d’un 70% seran o hauran estat infectats pel VPH en algun moment de les seves vides). Tanmateix, la major part de les infeccions per VPH cursen de manera asimptomàtica i desapareixen espontàniament, fet que s’observa en més d’un 90% dels casos. Únicament, en un 10% de les dones la infecció es torna persistent, i aquestes infeccions cròniques són les que tenen un alt risc d’evolucionar a càncer d’úter.

La prova d’elecció per al cribratge del càncer de coll d’úter és la citologia de Papanicolau, si bé el nou protocol té en compte la identificació del VPH com a causa necessària per al desenvolupament del càncer de coll uterí. Les recomanacions establertes en el Protocol del Departament de Salut de les activitats per al cribratge de càncer de coll d’úter a l’Atenció Primària són les següents:

1.Dones de 25 a 65 anys: es recomana que en un termini màxim de tres anys des de l’inici de les relacions sexuals, s’iniciï el cribratge mitjançant dues citologies de Papanicolaou amb un interval d’un any. Si ambdues proves tenen resultats negatius, es recomana efectuar una citologia cada tres anys fins als 65 anys d’edat.

2.Dones de 40-65 anys que no s’han fet una citologia en els cinc anys previs: se’ls recomana cribratge amb citologia de Papanicolaou i una prova de determinació del VPH. Si el VPH és positiu, amb citologia negativa, es repeteix la citologia al cap de 6-12 mesos. Cal repetir el VPH al cap d’un any i colposcòpia si segueix positiu.

3.Dones de més de 65 anys sense citologies prèvies o a les quals se’ls va fer la darrera citologia abans dels 60 anys: se’ls recomana una citologia de Papanicolaou i una determinació del VPH. Si ambdues proves són negatives, no caldrà continuar el cribratge.

El cribatge de càncer colorectal

El càncer colorectal és un problema de salut important a Catalunya. És el segon càncer més freqüent en les dones i el tercer en els homes i el més freqüent amb 4.937 casos anuals si es consideren els dos sexes.

Els principals factors de risc del càncer colorectal són la dieta (alta en greixos d’origen animal, carn vermella, i baixa en vegetals i fruites), la manca d’exercici físic, i l’obesitat. També, l’edat i els antecedents familiars de càncer colorectal són altres factors de risc importants per aquest càncer.

Les característiques del càncer colorectal lligades a una evolució generalment lenta de la malaltia, la possibilitat de detectar lesions premalignes, i el fet que el seu pronòstic estigui molt relacionat amb l'estadi en el moment del diagnòstic i el tractament fan que sigui una patologia que es pugui beneficiar del cribatge. La detecció de sang oculta en femta cada 2 anys entre els 50 i els 70 anys s'ha demostrat com una mesura efectiva en la reducció de l’impacte d’aquest tipus de càncer.

A Catalunya, s’està duent a terme una prova pilot de cribatge de càncer colorectal per tal d’avaluar la viabilitat i acceptabilitat d’un programa de cribatge d’aquest tipus en la nostra població.



  El càncer colorectal es pot prevenir

Vacunació contra el virus de la infecció de l’hepatitis B

La infecció persistent pel virus de l’hepatitis B és el principal factor de risc del càncer de fetge.

Actualment, es recomana la vacunació contra el virus de la infecció de l’hepatitis B.
Consell Genètic en Càncer
El càncer és una malaltia que es caracteritza pel creixement i disseminació anòmala de les cèl.lules com a conseqüència de l’acumulació de múltiples alteracions en els gens que controlen la regulació cel.lular.

Si bé, bàsicament, el càncer és una malaltia genètica, la majoria dels casos de càncer no estan associats a l’herència. Només en un nombre reduït de tots els casos de càncer (5-10%), aquest pot estar relacionat amb alteracions genètiques que es poden transmetre de pares a fills/es. L’herència d’aquestes alteracions genètiques pot determinar que els individus que les presentin tinguin un risc més elevat de desenvolupar un càncer que la població general.

Recentment, s’han descobert alguns dels gens que augmenten el risc de patir determinats tipus de tumors, com ara el càncer de còlon, el càncer de mama i el càncer d’ovari. Això, ha fet possible que es pugui identificar, mitjançant la realització d’estudis genètics, si una persona té un risc més elevat de desenvolupar un càncer al llarg de la seva vida. Aquestes persones es poden beneficiar de mesures preventives adequades al seu risc.

D’altra banda, hi ha famílies en les que el càncer és freqüent entre els seus membres. Aquests casos probablement estan associats a l’estil de vida i/o alteracions genètiques encara avui en dia desconegudes. Aquests casos també es poden beneficiar de mesures preventives adequades al seu risc.

Avui en dia existeixen unitats especialitzades de consell genètic en càncer on:

  • Es realitza una valoració del risc personal i familiar de càncer hereditari, i de les seves implicacions per a la família.
  • S’ofereix la possibilitat de realitzar un estudi genètic, en cas d’estar indicat, amb informació sobre els beneficis, els riscos i les limitacions dels estudis genètics.
  • S’expliquen les implicacions del resultat de l’estudi genètic per altres membres de la família.
  • S’informa de les opcions disponibles de prevenció i detecció precoç adequades al seu risc.
  • S’informa de les opcions disponibles de prevenció i detecció precoç adequades al seu risc.
  • S’ofereix suport psicològic.
  • Les unitats de consell genètic garanteixen la confidencialitat de la informació.
  • Es recomana consultar el metge en les situacions següents:
  • Famílies amb dos o més familiars directes (pare, mare, fill/a, germà/na) d’un mateix càncer o càncers relacionats.
  • Càncer de mama (mama i ovari),Càncer de còlon (còlon, endometri, ovari, vies urinàries, vies biliars, budell prim, estómac, sistema nerviós central).
  • Quan el càncer s’hagi diagnosticat en una edat més jove de la que és habitual.
  • Quan una mateixa persona ha tingut més d’un càncer.
  • La presència d’aquestes condicions no implica necessàriament tenir una alteració genètica hereditària.
Codi Europeu Contra el Càncer
Prevenir el càncer és possible i necessari.

El càncer es pot prevenir en més d’un 50% dels casos si eviten determinats factors de risc coneguts associats al seu desenvolupament.

Aquests factors són: el tabac, l’obesitat, la manca d’exercici físic, la dieta, el consum excessiu d’alcohol, l’exposició solar, els carcinògens ocupacionals, i l’hepatitis B.

D’altra banda, hi ha unes mesures de detecció precoç dirigides a detectar precoçment el càncer, abans que doni símptomes clínics, a fi de millorar el seu pronòstic.


Entre aquestes mesures es troben la mamografia per al càncer de mama, la citologia de Papanicolau per al càncer de coll d’úter, i més recentment la sang oculta en femta per al càncer colorectal que en el nostre país cal demostrar la seva viabilitat i acceptabilitat per part de la població.
Altres factors de risc són els genètics, i alguns virus, si bé el seu coneixement i les seves possibles aplicacions preventives encara són molt limitades.

L’evidencia establerta i consensuada sobre el factors de risc efectivament prevenibles ha quedat recollida en el Codi Europeu contra el Càncer.

       Cliqueu per veure-ho
 

Poden evitar-se alguns tipus de càncer i pot millorar-se, en general, l'estat de salut mitjançant l'adopció d'un estil de vida més saludable:

  • No fumeu. Si sou fumador, deixeu de fumar al més aviat possible. Si fumeu, no ho feu en presència de persones no fumadores, especialment de nens i nenes.
  • Limiteu el consum d'alcohol. Si beveu alcohol, sigui cervesa, vi o licors, limiteu-ne el seu consum diari. Es recomana no beure'n més de dues consumicions els homes i una les dones.
  • Mengeu fruites, verdures i cereals. Això és el més adequat per a la prevenció de tumors. Limiteu el consum d'aliments rics en greixos d'origen animal.
  • Eviteu l'obesitat. L'exercici físic regular i una alimentació baixa en calories eviten l'excés de pes. Sempre hi sou a temps per començar.
  • Feu exercici. La pràctica d'exercici físic d'intensitat moderada i de manera regular, com ara caminar diàriament durant mitja hora, té un efecte beneficiós.
  • Compte amb el sol. Eviteu les exposicions perllongades al sol i les cremades solars, especialment en els infants. Extremeu les mesures de protecció si teniu tendència a cremar-vos amb el sol.
  • Eviteu les substàncies cancerígenes. Seguiu estrictament les normes destinades a evitar qualsevol tipus d'exposició a substàncies cancerígenes. Compliu les mesures de seguretat d'aquestes substàncies.
  • Vacuneu-vos contra l'hepatitis B. Es recomana la vacunació contra el virus de la infecció de l'hepatitis B.
  • Detecció precoç del càncer de coll d'úter a les dones a partir dels 25 anys d'edat.
  • Es recomana que les dones a partir dels 50 anys d'edat participin en els programes de detecció precoç de càncer de mama amb mamografia.
  • Es recomana la detecció precoç de càncer colorectal en els homes i les dones a partir dels 50 anys.

SÍMPTOMES D'ALERTA. CONSULTEU EL VOSTRE METGE:

Si noteu algun bony, una ferida que no cicatritza (fins i tot a la boca), una piga que canvia de forma, mida o color, o qualsevol pèrdua anormal de sang.

En casos de problemes persistents, com tos o ronquera permanents, alteracions intestinals o urinàries, o pèrdua anormal de pes.

Prevenció Primària

La prevenció primària té com a finalitat disminuir el nombre de casos de càncer evitant els factors de risc associats al seu desenvolupament. Els principals factors de risc de càncer coneguts que es poden prevenir de manera efectiva són:

Tabac

El tabac és la principal causa evitable de malaltia i de mort prematura i la que millor es pot prevenir. El tabac és el responsable del 30% de la mortalitat per càncer. Existeix un grau d’evidència considerable en què l’abandonament de l’hàbit tabàquic comporta una reducció del risc de desenvolupar càncer. Aquesta reducció es progressiva des del moment en què l’individu deixa de fumar.

El consum de tabac és un factor de risc per a la majoria dels casos de càncer de pulmó, i per altres càncers, com el de cavitat oral, laringe, faringe, esòfag, pàncreas, bufeta urinària i ronyó. S’han establert associacions menys consistents amb el càncer de coll d’úter, càncer hepàtic, càncer de còlon, i algunes leucèmies. D’altra banda, el consum de tabac és un factor de risc per a nombroses malalties cròniques, tal com les cardiovasculars i les respiratòries cròniques.

El risc de desenvolupar càncer de pulmó està relacionat amb la durada de l’hàbit tabàquic al llarg de la vida, l’edat d’inici del consum, la quantitat de cigarretes consumides i el tipus de tabac consumit. El risc de desenvolupar un càncer de pulmó és 10 vegades més alt en els fumadors respecte als no fumadors, amb una forta relació dosi-resposta: per a fumadors d’un paquet o més al dia, el risc és de 10 a 20 vegades major que el risc per a no fumadors i 2 o 3 vegades superior al risc del fumadors moderats. El risc de patir un càncer en altres localitzacions associades oscil.la entre 3 i 10 vegades superior al risc d’un no fumador. La relació dosi-resposta en el càncer de pulmó no presenta dintell mínim per sota del qual no hi ha risc, fins i tot exposicions moderades al fum del tabac incrementen el risc. Deixar de fumar redueix el risc amb independència de l’edat en què s’atura l’exposició, per tant, mai és massa tard per deixar-ho.. El risc de desenvolupar càncer és més elevat quan el consum de tabac s’inicia en l’adolescència.

D’altra banda, les persones que no fumen però estan exposades regularment al fum del tabac també poden tenir un cert augment de risc de patir càncer de pulmó.

Obesitat i Exercici Físic

La realització d’exercici físic s’associa a una disminució del risc d’alguns tipus de càncer fonamentalment el càncer de còlon. La pràctica d’exercici físic d’intensitat moderada, com caminar a pas viu, diàriament durant mitja hora ja es considera que té un efecte beneficiós. L’equilibri entre la ingesta calòrica i l’exercici físic és important per evitar l’excés de pes.

Dieta

La dieta és un dels principals factors relacionats amb diferents malalties. Es considera que la dieta està implicada en el desenvolupament de diferents tipus de càncer: còlon, mama, pulmó, estómac, pròstata, esòfag i pàncreas, així com de malalties, com les cardiovasculars o la diabetis.
Les recomanacions entorn a la dieta se centren bàsicament en: l’efecte protector dels vegetals i la fruita fresca, i el risc associat al consum elevat de carn vermella i greix animal. Cal aclarir que aquestes mesures preventives no són específiques per al càncer sinó que s’adrecen a prevenir diferents malalties cròniques.

El consum elevat de carn, especialment carn vermella i carn en conserva, s’associa amb el càncer de colon, mama, pròstata i pàncreas, mentre que les dietes riques en greix animal contribueixen a l’aparició d’obesitat. El consum de fruites, vegetals i hortalisses pot tenir un efecte protector per als tumors més freqüents, especialment per al càncer d’estómac i per al càncer de còlon i recte. No s’ha demostrat efectes protectors dels suplements vitamínics en la dieta, per tant el que cal fer és menjar fruites, verdures, hortalisses i llegums que ja porten vitamines en quantitats suficients.

L’estil de dieta mediterrània, rica en una gran varietat de fruites i verdures, i un consum habitual d’oli d’oliva, es considera adequada per a la prevenció de diferents tipus de tumors.

Alcohol

El consum excessiu d’alcohol s’ha relacionat amb diferents tipus de càncer. L’alcohol incrementa el risc de càncer de cavitat oral, laringe, esòfag, estómac, fetge i mama. No hi ha evidències clares que l’efecte sigui dependent del tipus de beguda. El consum d’alcohol i tabac potencia el risc de càncer de cavitat oral, laringe i esòfag.

La quantitat d’alcohol que suposa un cert grau de risc se situa a partir de 14 mesures de beguda amb alcohol setmanals en els homes i 7 en les dones. Una mesura d’alcohol equival aproximadament a una cervesa petita (250 cc), 1 got de vi (100 cc), o una copa de beguda amb graduació més alta (40 cc), això vol dir que, un consum moderat d’alcohol és igual o inferior a 2-1 mesures d’alcohol al dia segons el sexe.

Exposició solar

Més d’un 80% dels casos de càncer de pell es podrien prevenir evitant una exposició excessiva al sol i les cremades cutànies que pugui causar, sobretot durant la infantesa i l’adolescència.

L‘exposició excessiva al sol ha estat establerta com un factor de risc evident del càncer de pell, tant del melanoma com del no melanoma. El càncer de pell no melanoma està associat a l’exposició solar acumulada al llarg de la vida i apareix en els llocs del cos més exposats a la llum solar. En canvi, el risc de melanoma és major quan hi ha un patró d’exposició solar intermitent però intensa amb episodis de cremades solars com és típic de les vacances. Les conseqüències d’aquest patró d’exposició són especialment importants en nens i adolescents que tenen un major risc de cremades.

Les persones amb pell molt blanca que tenen dificultat per bronzejar-se i facilitat per cremar-se desprès de prendre el sol han d’extremar les mesures de protecció solar, ja que són més sensibles a les radiacions ultraviolades i presenten una major predisposició a desenvolupar càncer de pell. L’exposició solar sense una protecció adequada té com a resultats immediats cremades, envelliment prematur de la pell i aparició d’arrugues.

La major part dels casos de càncer de pell es presenten en edats avançades, sobretot en persones que han patit episodis de cremades solars i amb exposicions solars intenses al llarg de la seva vida. Actualment, s’observa un augment en el nombre de casos de càncer de pell especialment entre les dones.

L’exposició solar per si mateixa no és perjudicial, sinó que cal prendre el sol amb cura per rebre els beneficis evitant el riscs derivats d’una exposició excessiva. L’exposició solar s’ha de limitar reduint el temps d’exposició als raigs ultraviolats durant les hores de màxima intensitat solar entre les dotze del migdia i les quatre de la tarda, i adoptant les mesures de protecció com són la utilització de fotoprotectors i roba de cotó. Els nens han d’anar amb barrets i samarretes per protegir-se del sol i, encara més, si estan a prop de l’aigua o a la sorra de la platja. És aconsellable utilitzar productes fotoprotectors amb factors de protecció solar adequats al tipus de pell contra la de les radiacions ultraviolades A i B. L’aplicació d’aquests productes fotoprotectors no vol dir que es pot estar més hores al sol, és a dir, no ha de ser considerada com una forma segura de perllongar l’exposició solar.

Les làmpades solars i els llits bronzejadors emeten radiacions ultraviolades A i B capaces de produir lesions a la pell. El bronzejat que s’adquireix a partir d’aquestes fonts artificials no ofereix un efecte protector del sol.

Exposició a substàncies carcinògenes en el medi laboral

El compliment de les normes adreçades a evitar l’exposició a substàncies considerades canceroses, així com el compliment de la legislació i recomanacions existents sobre la protecció davant d’exposició a substàncies de risc de càncer, pot permetre reduir l’efecte sobre la salut. Per tant, cal garantir les mesures protectores establertes per la normativa laboral i acordada en els comitès de salut laboral de les empreses.

Aquest conjunt de mesures permet reduir el risc de desenvolupar càncer i d’altres malalties cròniques. Per tant, seguir aquestes recomanacions poden servir per lluitar contra el càncer.

Prevenció solar
El sol és una font de salut, però en excés pot ser una font de malalties. La disminució de la capa d’ozó, la moda d’estar “bru” o la tendència a deixar al descobert més parts del nostre cos, han fet que el càncer de pell sigui més freqüent.

De fet es considera que més d’un 80% dels casos de càncer de pell es podrien prevenir si s’evités l’exposició excessiva al sol i les cremades cutànies que pugui causar, sobretot en els primers anys de vida, ja que l’efecte del sol és acumulatiu.

L’exposició solar per si mateixa no es perjudicial, sinó que cal prendre el sol amb cura per aprofitar els beneficis del sol evitant el risc d’una exposició excessiva. A Catalunya, el càncer de pell melanoma té una incidència estimada d’aproximadament 740 casos a l’any.

La FECEC vol fomentar la presa de consciència sobre elsperills i la necessitat de les mesures de protecció solar per prevenirel càncer de pell. Per això, cada any es fa una campanya deconscienciació amb informació destinada als més joves.

Els objectius d´aquesta campanya són:

  • Informar de la importància de protegir-se del sol, per tal de prevenir el càncer de pell.
  • Donar a conèixer els riscos que comporta el sol (melanomes, envelliment de la pell, problemes de vista…) i el seu efecte acumulatiu.
  • Conscienciar a la població de que al càncer tots i estem exposats i que la prevenció està a les seves mans.


Guia per prendre el sol